Soc escriptora i lectora. I no sabria dir a on comença una i acaba l’altra. Quan em penso, em veig amb un llibre a les mans i interpretant la vida com si fos una novel·la o llegint una novel·la com si fos la vida. Tot i que els paràmetres de la ficció no són els de la vida, em plantejo la ficció com una exploració de la realitat. En l’escriptura indago el viure o, el que és el mateix, les històries que escric em donen una coherència i un sentit de vida.

La lectura és la que em va encaminar a estudiar Filologia Catalana. Aquests estudis em van obrir el ventall de la tradició escrita catalana i del món. Per la meva necessitat tan gran que m’ha acompanyat sempre de descobrir autors clàssics i contemporanis, gèneres i contextos històrics , em vaig decantar més per les assignatures de literatura que no pas per les de llengua. I, així, quan vaig acabar la carrera, perduda en la perspectiva laboral, vaig treballar en diverses llibreries i vaig ampliar la perspectiva d’escriptores i escriptors.

La necessitat d’escriure és la que em va conduir a formar-me en escriptura creativa i literatura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Allà vaig cursar l’itinerari de Narrativa Creativa, Novel·la 1, Novel·la 2, Autoficció i Narrativa de Viatges. I vaig aprendre, sobretot, que escrius quan escrius i quan no escrius, que escriure és una manera d’intentar entendre el món i que les tècniques i els recursos d’escriptura ens ajuden a construir d’una manera més sòlida les històries que volem explicar i les emocions que volem transmetre.

Els meus dos “socs” més essencials, al cap dels anys m’han desembocat, és clar, en la feina: soc formadora de tècniques narratives a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i a l’Aula d’Escriptura de l’Escola Municipal d’Humanitats de La Mercè de Girona. Vaig fundar i vaig ser formadora d’escriptura creativa i de narrativa en el projecte Factoria de Lletres (2013-2023). També dinamitzo Clubs de Lectura a diverses biblioteques
públiques i col·laboro amb diferents organismes i entitats. 

I, amb tot això, vaig fent camí en el món del gòspel i del cant. Formo part del cor de cantaires Gospelians de Girona i els dilluns, dia d’assaig, són una celebració de la vida.
He cursat un postgrau de Gòspel Sistèmic i de tant, en tant, vaig a classes de cant. Qui canta (i qui escriu!) els mals espanta!

I soc molts altres “socs” depenent dels espais on transito i dels ulls que em miren.